Fregar-se els ulls pot comprometre la visió

Aquest hàbit afebleix la xarxa de col·lagen de la còrnia, encarregada de preservar-ne la curvatura, i pot donar lloc a una deformitat patològica coneguda com a èctasi

Aquest hàbit afebleix la xarxa de col·lagen de la còrnia, encarregada de preservar-ne la curvatura, i pot donar lloc a una deformitat patològica coneguda com a èctasi

Especialistes del Departament de Còrnia i Cirurgia Refractiva de l’IMO adverteixen dels riscos que pot provocar el fregament excessiu i continuat dels ulls. En concret, en pacients amb certa predisposició genètica a patir irregularitats i malformacions patològiques en la superfície corneal, conegudes com a èctasis, aquest hàbit pot generar microtraumatismes que danyen progressivament la superfície d'aquest teixit. Aquestes patologies es caracteritzen per un aprimament crònic de la còrnia, així com per la modificació de la curvatura natural.

Com una pilota de futbol

La còrnia humana està composta principalment per fibres de col·lagen que formen una malla, la missió de la qual consisteix a mantenir la seva forma per protegir la superfície ocular i per garantir una correcta visió. En fregar els ulls, s'afebleix aquesta xarxa natural i s’hi produeixen trencaments que provoquen un aprimament progressiu del teixit corneal i la consegüent deformitat. “Imaginem una pilota de futbol que, a causa de l’ús, es va desinflant i va adoptant una forma bombada. El mateix ocorre amb la còrnia, en fregar-la amb excés exercim una pressió que fa que es deformi progressivament i això dona lloc a un canvi en la forma i en la curvatura”, explica el Dr. José Luis Güell, coordinador del Departament de Còrnia i Cirurgia Refractiva de l’IMO. Segons l'especialista, si bé no s'ha establert la freqüència exacta amb la qual fregar-se els ulls podria ser perjudicial, és clar que fer-ho diàriament “posa el pacient en zona de risc”.

Primer factor de risc de queratocon

L'èctasi corneal més comuna és el queratocon, una patologia congènita que consisteix en un aprimament progressiu de la zona central de la còrnia. Aquesta alteració provoca que aquesta part de l'ull adopti una forma cònica, la qual cosa al seu torn origina un astigmatisme irregular i una successiva disminució de la visió. Encara que s'estima que aproximadament 1 de cada 2.500 habitants del món pateixen queratocon, les proves topogràfiques dutes a terme pels especialistes en cirurgia refractiva abans d'una operació, per detectar irregularitats en la còrnia, revelen que 1 de cada 500 habitants posseeix una predisposició genètica a desenvolupar la malaltia i, malgrat que molts d'ells no arribaran a patir-la, el primer factor de risc que pot desencadenar el queratocon és el fregament habitual dels ulls. En aquest sentit, alguns estudis situen en un 45% el percentatge de casos de queratocon associats a fregament ocular, una dada que corrobora a diari a consulta el Dr. Óscar Gris, del Departament de Còrnia i Cirurgia Refractiva de l’IMO, adverteix que “el queratocon és, a més, la principal causa de trasplantament de còrnia en pacients joves”, malgrat que si es diagnostica a temps pot ser tractat satisfactòriament amb la tècnica coneguda com a crosslinking corneal. Altres èctasis corneals menys freqüents són la degeneració marginal pel·lúcida i el queratoglobus, que també poden agreujar-se si el pacient té l'hàbit de fregar-se els ulls. La primera es caracteritza per l’aprimament de la còrnia per sota de la seva zona central i sol afectar tots dos ulls, mentre que el queratoglobus provoca que aquesta part de l'ull prengui una forma bombada cap endavant, cosa que dona lloc a astigmatisme elevat i a una disminució de visió, amb un aprimament de tota la còrnia.