Finalitzats els jocs paralímpics, perduren les històries de superació

L’IMO segueix donant suport als valors paralímpics més enllà de Rio'16, on Espanya ha assolit l'onzè lloc en el medaller amb 31 metalls, 12 dels quals obtinguts per atletes amb discapacitat visual

L’IMO segueix donant suport als valors paralímpics més enllà de Rio'16, on Espanya ha assolit l'onzè lloc en el medaller amb 31 metalls, 12 dels quals obtinguts per atletes amb discapacitat visual

"Sempre hi ha un camí per fer possibles les coses i per aconseguir allò que ens proposem" ens va dir l’Elena Congost, que va néixer amb una atròfia congènita del nervi òptic, quan va visitar l’IMO amb motiu de l'acte organitzat pel Dia Mundial de les Malalties Minoritàries el passat mes de febrer. En aquell moment, l'atleta catalana ja estava entrenant de valent per als Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro i, set mesos després, ha aconseguit l’èxit més gran de la seva carrera esportiva: la medalla d'or en marató, que l’ha convertit en la primera campiona d'aquesta prova estrenada en la categoria femenina. La cursa que es va disputar a Fort Copacabana també ha recompensat els esforços dels seus companys Alberto Laso, amb discapacitat visual a causa d'una lesió degenerativa de la màcula, i Abderrahman Ait, amb discapacitat física. Tots dos, que ja van ser medallistes a Londres'12, van aconseguir a Río'16 una plata que amplia encara més el seu admirable palmarès.

Obstacles transformats en oportunitats

A la pista de l'Estadi Olímpic Engenhão, el jove velocista Gerard Descarrega va tenir l'oportunitat de treure’s l'espineta clavada a la capital britànica, on es va quedar a les portes del podi. Quatre anys després, ha passat de competir sol a córrer amb guia causa de l'empitjorament de la seva retinosi pigmentària, cosa que no li ha impedit donar el millor de si mateix i guanyar l'or en 400 m.

Gerard Descarrega, or en 400 m

 

Una altra atleta que ha tret energia de les dificultats és Izaskun Oses, guanyadora del bronze en 1.500 m, a qui la pèrdua progressiva de visió per una miopia magna i per un glaucoma van obligar a deixar la feina com a infermera l’any passat. Arran d'això va decidir buscar el costat positiu de la situació i centrar-se en l'atletisme, on va trobar una nova motivació. Per a en David Casinos, amb retinopatia diabètica, "l'esport és un estímul que ens permet descobrir el nostre potencial", com ens va explicar en l'entrevista que li vam fer a l’IMO i va tornar a posar en relleu a Rio de Janeiro. La conquesta d’un bronze en llançament de disc ha engrandit la llegenda del 4 vegades campió paralímpic, considerat el millor llançador invident de la història però, sobretot, un exemple de força. Aquest ímpetu també impulsa el seu col·lega Kim López, amb miopia magna, que va superar la seva millor marca personal i es va endur un anhelat or en llançament de pes.

Kim López, or en llançament de pes

 

Sin límites en la piscina paralímpica

La piscina de l'Estadi Aquàtic també ha viscut grans alegries de l'equip espanyol. El nedador Israel Oliver, a qui diversos despreniments de retina van treure la visió tot i que no la determinació, somiava amb la glòria paralímpica des d’Atenes'04. A Rio de Janeiro l’ha assolit per partida doble. Els seus 2 ors s’han sumat al de la Michelle Alonso en la categoria de discapacitat intel·lectual i als de l'Oscar Salguero, la Núria Marquès i la Teresa Perales en la categoria de discapacitat física. Perales, que també ha guanyat 3 plates i atresora un total de 26 preses paralímpiques, és un referent per a la societat i, especialment, per a les joves promeses de la natació que han demostrat ser ja una realitat en aquests Jocs. És el cas de la mateixa Núria Marquès (1 or i 1 plata) i de l'Óscar Salguero (1 plata), que competeixen sense una extremitat, i de la Maria Delgado (2 bronzes), amb discapacitat visual per una toxoplasmosi congènita, i de l’Ariadna Edo (bronze), amb malaltia de Stargardt. La Sarai Gascón, que amb 23 anys ja ha aconseguit 6 medalles en uns Jocs, i el veterà Miguel Luque, amb el mateix nombre de metalls en dues dècades de reconeguda trajectòria, completen el quadre de nedadors que han pujat al podi.

Israel Oliver, or en 100 m papallona i en 200 m estil

 

La complicidad de un gran equipo

Una altra disciplina que ha encimbellat els esportistes espanyols és el ciclisme. L’Ignacio Àvila, de qui també vam rebre la visita a l’IMO fa uns mesos, tenia clar que si guanyava una medalla ho celebraria al costat del seu guia Joan Font, i així ho va fer en aconseguir una soferta plata en la prova de carretera. Després d'haver abandonat l'atletisme el 2012 i d’haver-se reorientat a la pràctica del tàndem, aquest lluitador nat, afecte de retinosi pigmentària, és el millor exemple que, amb voluntat incombustible i amb suport, "sempre es pot anar a més". El seu esperit el comparteix l’Alfonso Cabello, que va volar al velòdrom de Barra amb el tercer lloc al quilòmetre i es va penjar un altre bronze en la prova de velocitat per equips categoria C (discapacitat física). La cooperació i el treball conjunt també han estat clau per a la selecció paralímpica de bàsquet en cadira de rodes, que ha fet història en arribar a la final i emportar-se per primera vegada a casa un metall en aquest esport. El subcampionat del conjunt nacional de tennis de taula i la plata individual de l'Álvaro Valera, amb què el jugador ja té un repoker de medalles paralímpiques, rematen, juntament amb el bronze d’en Jairo Ruiz en el debut del triatló, la bona actuació dels nostres atletes a Rio de Janeiro. D'aquesta manera, la delegació espanyola ha finalitzat la cita paralímpica amb 31 medalles (9 ors, 14 plates i 8 bronzes), tot i que hi ha molts més èxits, ja que darrere de cada atleta existeix una carrera vital que se segueix lluitant i guanyant diàriament. Els Jocs s'han acabat, però el seu esperit i les històries de superació romanen. Estem orgullosos d'haver donat suport al Comitè Paralímpic i molt satisfets  dels nostres esportistes i dels seus triomfs, però, sobretot, del seu esforç i actitud, en especial dels qui tenen discapacitat visual.

Ignacio Ávila (a la dreta de la imatge) amb el seu guia, plata en ciclisme en carretera